Carmelità de l’antiga observança (1668), ocupà diversos càrrecs dins l’orde. Adaptà al català les Eleganze de Paolo Manuzio (Les elegàncies de Paulo Manucio...), a partir de la versió castellana de Joan Lorenzo Palmireno (València 1573; de fet, Bonet parteix de la versió refosa per F. Álvarez, 1616). Es tracta d’un frasari català-llatí que conegué diverses edicions (1678, 1679 i principi del segle XVIII). També publicà Jardín del Carmelo (1660).
Li ha estat atribuïda també la versió catalana anònima del Magistral sobre la sintaxi del mestre Joan Torrella (Barcelona 1672), amb nombroses reedicions.