Vida i obra
Apareix documentat per primer cop en un pagament que se li fa a la Seu d’Urgell el 1538 per dirigir un grup de cantors forans. El capítol de la catedral li oferí el càrrec de mestre de capella el 1539 i Brudieu s’establí a la Seu d’Urgell. Es mantingué en el càrrec fins el 1543, que, per causes desconegudes, hi renuncià. Dos anys més tard reprengué la seva tasca al capdavant de la capella catedralícia i s’hi mantingué fins el 1577.
Fou ordenat de sacerdot poc abans del 1546. L’any 1575 s’encarregà de revisar els llibres de cor de la seu per tal d’acomodar-los als dictats de Trento. El 1577 es retirà a Balaguer i l’any següent esdevingué mestre de capella i organista de l’església de Santa Maria del Mar de Barcelona. Com que no aconseguí d’habituar-se a la vida barcelonina, demanà ser readmès a la Seu d’Urgell, fet que es produí el 1579. Es jubilà el 1586, però el capítol el sol·licità un altre cop en marxar Rafael Coloma i deixar el càrrec vacant, i tornà a exercir des del 1589 fins a la data de la seva mort.
El 1585 anà a Barcelona per tal de contractar i supervisar l’edició del seu llibre de madrigals, De los madrigales del muy Reverendo Joan Brudieu Maestro de capilla de la Sancta Yglesia de la Seo de Urgel, a quatro bozes, sufragat pel capítol d’Urgell i dedicat a Carles Manuel I, duc de Savoia, amb motiu del seu casament amb Caterina d’Àustria, filla de Felip II. L’únic exemplar conservat d’aquesta obra és a la biblioteca del monestir d’El Escorial.
Aquesta obra conté uns Goigs de Nostra Dona, variacions de 3, 4, 5 i 6 veus sobre un tema marià d’arrel popular, i quinze madrigals, quatre dels quals amb texts catalans. D’aquests darrers, dos són escrits sobre poemes d’Ausiàs Marc: el XIII (Fantasiant, amor a mi descobre), que té com a tercera part la tornada Llir entre cards, i el XV (primera part, Ma voluntat ab la rahó s’envolpa, i segona part, Plena de seny). L’estil dels madrigals és més aviat conservador, molt centrat en els recursos de la polifonia imitativa i sense la insistent preocupació per la comprensibilitat del text típica dels madrigals italians contemporanis. Hi són evidents, d’altra banda, elements propers a la tradició de la chanson francesa.
A més del recull de madrigals, a l’arxiu de la catedral de la Seu d’Urgell es conserva, manuscrita, una missa de difunts a quatre veus, l’única del segle XVI d’autor català conegut. Hi utilitza una escriptura contrapuntística rigorosa i al mateix temps emotiva. La seva llibertat d’estil el vincula més als músics renaixentistes francesos que no pas a Palestrina i a l’escola romana.
Bibliografia
- Brudieu, J., Pedrell, F. i Anglès, H. (1981): Els Madrigals i la Missa de Difunts. Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, Departament de Música de la Biblioteca de Catalunya.
- Pedrell, F. i Anglès, H. (1921): Els Madrigals i la Missa de difunts d’en Brudieu. Barcelona, Institut d’Estudis Catalans.