Joan Carandell i Marimon

Llorenç de Sant Marc (pseud.)
(Barcelona, 27 de març de 1901 — Sant Pere de Ribes, Garraf, 2 de genre de 1988)

Advocat i escriptor, conegut amb el pseudònim de Llorenç de Sant Marc.

Exercí d’advocat especialitzat en temes econòmics. La seva narrativa es caracteritza per la recuperació de la memòria històrica de la Barcelona d’abans de la guerra i té un fort component sociològic. És especialment destacable en aquest sentit la trilogia formada pels títols Llorenç Sant Marc. Exercí d’advocat especialitzat en temes econòmics. La seva narrativa es caracteritza per la recuperació de la memòria històrica de la Barcelona d’abans de la guerra i té un fort component sociològic. És especialment destacable en aquest sentit la trilogia formada pels títols Temps enrera (1966), Males companyies (1970) i La brillant història (1971), on el narrador ofereix la seva particular mirada sobre la ciutat de Barcelona de començament de segle. Altres obres seves són La gàbia (1976), La mort del benefactor (1981), Guardo, el confident (1985), a més dels relats de Quaranta històries (1983), obra amb què obtingué el premi Víctor Català. Fou president de la Societat d’Estudis Econòmics de Barcelona i creà una biblioteca de temes econòmics.