Exercí a València i després al monestir de Montserrat i és autor d’obres mèdiques que tingueren molta difusió, àdhuc fora del país (edicions de Lió, 1623, Ginebra, 1656): Fructus medicinae (1623), Tractat de pesta i Tratado de las heridas de la cabeza. Afeccionat a la música, escriví el primer tractat de guitarra, titulat: Guitarra española y vandola, en dos maneras de guitarra castellana y catalana de cinco órdenes. Però la fama li pervingué de Quatre-cents aforismes catalans (1636), reimprès a molts llocs de Catalunya durant els segles XVII, XVIII i XIX i usat com a llibre de lectura a les escoles.