Escorta conegut amb el sobrenom de la Bomba pel seu peculiar tir elevat en entrar a cistella i la seva capacitat encistelladora. S’inicià al Club Bàsquet Santfeliuenc i, a dotze anys, fitxà pel Futbol Club Barcelona, amb el qual debutà a l’ACB amb tan sols disset anys (1997). Ha disputat tota la seva carrera al Barça, a excepció de la temporada 2007-08, que jugà als Memphis Grizzlies de l’NBA. Amb el FC Barcelona, equip del qual ha estat capità, ha disputat més de 500 partits de l’ACB i ha aconseguit vuit títols de Lliga (1999, 2001, 2003, 2004, 2009, 2011, 2012, 2014), set Copes del Rei (2001, 2003, 2007, 2010, 2011, 2013, 2018), dues Eurolligues (2003, 2010), dotze Lligues Catalanes (2001, 2002, 2005, 2010-17), una Copa Korac (1999) i cinc Supercopes ACB (2005, 2010, 2011, 2012, 2016). L’agost del 2018 anuncià la retirada com a jugador, i al setembre assumí el càrrec de mànager de la secció de bàsquet del FC Barcelona.
Ha estat nomenat jugador més valuós (MVP) del Campionat del Món (2006), de la Lliga ACB (2006), de la final de la Lliga ACB (2009, 2011, 2014), de la Supercopa ACB (2009, 2010, 2011), de l’Eurolliga (2009) i de la Final Four de l’Eurolliga (2010). Igualment, formà part quatre vegades del cinc ideal de l’ACB (2006, 2007, 2009, 2010), cinc vegades del de l’Eurolliga (2005, 2006, 2009, 2010, 2011) i el 2010 fou inclòs a l’All-Decade Team, equip ideal seleccionat per votació popular de l’Eurolliga.
El 2002 fou seleccionat en el draft dels Grizzlies de Memphis, amb els quals jugà a l’NBA en 2007-08 (els anys anteriors jugà cedit al FC Barcelona, club amb el qual el 2008 signà un nou contracte). En el seu únic any a l’NBA, formà part de l’equip dels debutants de l’All-Star Game.
Internacional amb Espanya en diferents edats, en categoria júnior guanyà un Europeu (1998) i un Mundial (1999, triat MVP del campionat); en categoria absoluta ha aconseguit dues medalles de bronze (2001, 2017), dues de plata (2003, 2007) i dues d’or (2009, 2011, MVP d’aquesta última edició) al Campionat d’Europa, una d’or al Mundial (2006) i dues de plata (Pequín, 2008; Londres, 2012) i una de bronze (Rio de Janeiro, 2016) en els Jocs Olímpics. Amb la selecció espanyola absoluta, el 2012 acumulava més de 208 partits, nombre només per darrere del d’Epi i Buscató. Rebé el premi estatal de l’esport (2011). L’any 2017 s’acomiadà com a jugador de la selecció espanyola.