Cavaller de l’orde hospitalari de Sant Joan. Durant la Guerra Gran (1793-94) lluità a l’exèrcit del seu oncle Ventura Caro, a Catalunya. Participà en la guerra contra Portugal (1801). El 1807 formà part de l’expedició del seu germà Pere Caro al nord d’Europa. Tornà amb ell a la península Ibèrica per lluitar contra els francesos a Galícia; passà després a Catalunya i al País Valencià. Fou governador de València i comandà la cavalleria en la batalla de Puçol (1811), on fou fet presoner i enviat a França. En tornar-ne (1815) ascendí a tinent general. La seva actitud liberal li valgué persecucions, però, reconciliat amb Ferran VII, fou nomenat capità general de Castella la Nova i després de Catalunya (1825-26).