Cronista oficial d’Olot, el 1947 fundà la “Biblioteca Olotina”, dedicada a temes i autors locals. Dirigí el quadre escènic de l’Orfeó Popular Olotí; muntà l’Arxiu Casulà, d’objectes olotins, i col·laborà en la premsa local amb el pseudònim El Campaner del Fluvià.