Continuà el negoci de compravenda de manufactura de cotó iniciat pel seu pare Joan Coma i Xipell; a partir del 1910 se'n féu càrrec totalment i n'amplià les activitats: instal·là una filatura a Rosselló (Segrià) i una fàbrica de teixits a Salt (Gironès), per al servei de la qual féu construir una central hidroelèctrica a Bescanó. Fou un dels principals compradors de Barcelona de cotó nord-americà. Fou conseller de nombrosos bancs i formà part de la junta del Gran Teatre del Liceu. El 1936 es refugià a París, on morí. L’empresa perdura en la mateixa família sota el nom de Successora de J. Coma-Cros.