Joan Corominas i Vila

(Sabadell, Vallès Occidental, 1920 — Barcelona, 18 de març de 2012)

Financer i industrial.

Besnet d’un dels fundadors del Banc de Sabadell el 1881, Joan Baptista Corominas i Pla, es llicencià en dret per la Universitat de Barcelona.

Molt vinculat també pels lligams familiars al sector tèxtil del Vallès Occidental, la seva actuació com a representant del Gremi de Fabricants, patronal associada a Foment del Treball, fou essencial per a negociar amb les autoritats franquistes les indemnitzacions que permeteren a la indústria de la comarca refer-se de les riuades del 1962.

L’any 1969 s’incorporà al consell d’administració del Banc de Sabadell, i el 1976 en fou elegit president. Juntament amb el director general Joan Oliu i Pich, dugué a terme el procés de diversificació, expansió i internacionalització que convertí el banc en una de les primeres entitats de Catalunya i de l’Estat espanyol. Finalitzà el seu mandat el 1999 i fou succeït en el càrrec per Josep Oliu. Aquest any en fou designat president d’honor i passà a ocupar la presidència de la Fundació Banc Sabadell, fins l’any 2011. És germà de l’economista i directiu esportiu Enric Corominas.