Inicià els estudis de dret a la Universitat de Cervera. Participà en la primera guerra Carlina i s’exilià el 1840. Es doctorà en dret civil i canònic a la Universitat de Bolonya i residí a Montpeller, on exercí d’advocat, i a Nàpols, on fou conseller del pretendent carlí Carles VI. Com a membre del consell privat del pretendent Carles VII, assistí a l’assemblea de Vevey (1870). Fou un partidari exaltat del legitimisme, tema sobre el qual publicà nombrosos opuscles, entre els quals Le droit legitime au trône de Saint-Ferdinand (1845) i ¡Oh Roma feliz! (1860).