Vida i obra
Estudià comerç i dret a la Universitat de Barcelona més per imperatiu familiar que per vocació pròpia. Al mateix temps, realitzà estudis de filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona (1913-14) i als Estudis Universitaris Catalans. Interessat en la problemàtica del pensament, aprofundí els estudis de grec, de filosofia i de pedagogia. Aprofundí els estudis de filosofia i d’estadística a Berlín —on fou deixeble de Rudolf Stammler, professor de filosofia del dret—, Munic, Londres i Madrid. El 1925 es llicencià en dret a Barcelona.
Del seu període de formació universitària cal assenyalar el magisteri de Jaume Serra i Húnter a l’assignatura d’història de la filosofia i de Lluís Segalà en els estudis de llengua grega. Entre el 1916 i el 1919 assistí, primer com a alumne i després com a professor assistent, al Seminari de Filosofia que dirigí Eugeni d’Ors a la Universitat Industrial, juntament amb altres destacades personalitats com J.M. Capdevila, J. Farran i Mayoral i Joan Estelrich. El 1918 fou ponent de filosofia al Segon Congrés Universitari Català. El 1920 completà els seus estudis de filosofia a Berlín amb R. Stammler i Alois Riehl.
Els seus interessos filosòfics s’orientaren cap als estudis dels clàssics grecs i vers el conreu de les, aleshores, noves teories logicoepistemològiques. Llegí exhaustivament Whitehead, Russell i Peano, i demostrà un viu interès per la lògica formal. Fruit, potser, d’aquest darrer interès, així com de la seva preocupació per l’economia, foren els estudis sobre estadística, que feu paral·lelament als de filosofia, tant a Alemanya com a Anglaterra.
Milità a Acció Catalana. La seva presència en les institucions i publicacions catalanes el relacionen amb la generació intel·lectual que es formà a les plataformes impulsades per la Mancomunitat i per l’Institut d’Estudis Catalans, políticament vinculats a Acció Catalana. Tot i així, la personalitat intel·lectual de Crexells es presenta amb un perfil original per la seva voluntat de mantenir-se autònom i per la varietat dels camps conreats.
Tornà a Barcelona el 1921 i feu oposicions al càrrec de cap municipal d’estadística de l’Ajuntament. Un cop en el càrrec, i pensionat per l’ajuntament de Barcelona amplià els estudis d’estadística a Alemanya, amb els professors Botkiewicz i Meerwart, i fou agregat de l’Institut Municipal d’Estadística de Munic. Més tard realitzà diversos viatges d’estudi a Itàlia i Anglaterra per ampliar la seva formació en aquesta disciplina. A Anglaterra estudià primer al University College de Londres i després al Galton Laboratory de Londres, on rebé lliçons de Karl Pearson, considerat un dels fundadors de l’estadística moderna.
El 1924, fou nomenat cap d’estadística municipal, càrrec que la dictadura del general Primo de Rivera li impedí d’ocupar, i passà a exercir com a professor auxiliar a la Universitat de Barcelona.
Escriví centenars d’articles sobre filosofia, economia, política i crítica literària a Quaderns d’Estudi. Revista de pedagogia i pensament (1918-19), La Revista. Revista de lletres, pensament i política (1918-24), Revista de Catalunya. Revista de lletres, pensament i política (1924-25) i La Publicitat. Diari de notícies (1920-26), entre d'altres. A través dels seus escrits a la premsa i de les seves conferències incorporà nous corrents i pensadors europeus a la cultura catalana, coneguts gràcies als seus viatges per Itàlia, Àustria, Alemanya, Polònia i Anglaterra. Tot i l’interès inicial pels racionalistes alemanys i pels neopositivistes anglesos, tendí cada vegada més cap a l’estètica i l’humanisme idealista.
Destacà en l’àmbit literari pel seu interès per la cultura clàssica. Considerat un hel·lenista, la Fundació Bernat Metge li encarregà la traducció dels Diàlegs de Plató (1924-28). Traduí i anotà els diàlegs Defensa de Sòcrates, Critó, Eutifron, Laques, Càrmides, Lisis, Protàgores i Iö, Hípias menor, Hïpies major i Eutidem. La seva mort impedí que en finalitzés la traducció sencera.
Pòstumament, en foren publicats els reculls d’articles Primers assaigs (1933) i La història a l’inrevés (1968). La seva Obra Completa ha estat reunida en quatre volums: De Plató a Carles Riba (1996), assaigs filosòfics i literaris; Cròniques Europees. Berlín-Londres, 1920-26 (1997), de temàtica política; i dos volums d'Escrits d’economia i finances, del 1925 (1998) i el 1926 (2000), respectivament.
En memòria seva, el 1928 s’instituí el premi Crexells de novel·la catalana, el més important de la dècada de 1930. Molt posteriorment s’ha publicat la seva Obra Completa en quatre volums (1996-2000).
L'estudiós de l'economia
En l’època de corresponsal de La Publicitat es preocupà de temes econòmics, molt especialment dels efectes financers de la guerra a Alemanya i Anglaterra. A partir del 1925 passà a dirigir la pàgina de finances i comerç d'aquesta publicació, on signava les seves col·laboracions amb el pseudònim d’Observer. Publicà també articles de tema econòmic a la Revista de Catalunya.
Fou un observador especialment interessat en els reflexos socials de la Revolució Russa sobre els moviments obrers occidentals. Igualment restà atent a la creació dels grans trusts i a la formació de preus i les polítiques d’hisenda. Manifestà una preocupació especial per l’estudi de l’estructura econòmica catalana comparada amb altres països europeus de característiques similars, com Dinamarca, Àustria o Holanda, prenent en consideració factors com la població, les relacions ciutat-camp, el comerç exterior, etc., amb l’objectiu de valorar les possibilitats de Catalunya com a nació independent.
Les concepcions econòmiques de Crexells el situen proper als corrents del reformisme capitalista: es mostrà crític amb els excessos del mercat i, alhora, amb la concreció econòmica i social del socialisme de la seva època. A Anglaterra estudià i conegué els principals teòrics de l’anomenada escola econòmica de Cambridge, com J.M. Keynes, A.C. Pigou i A. Marshall.
El nucli del seu pensament es troba en quatre sèries d’articles: la primera sèrie, de vuit articles, titulada “Los fundamentos del marxismo”, publicada a La Publicitat el 1922; la segona, titulada “La formació dels preus”, consta de tres articles publicats el 1922, orientada a la crítica del mercat capitalista; la tercera, “L’endemà de les festes”, composta de quatre articles de l’any 1923, també en La Publicitat, crítics amb els criteris econòmics impulsats per la Lliga Regionalista i on estudia les possibilitats econòmiques d’una Catalunya independent. La quarta sèrie d’articles, del 1925, són encapçalats pel que porta el títol “El retorn a l’esclavitud”, on estudia l’evolució econòmica i política de l’URSS. Hi afirma que la revolució del 1917 fou més una revolució política que un veritable canvi econòmic.
La bibliografia de Crexells és relativament escassa i dispersa. La seva curta vida ha condicionat que la seva obra es trobi bàsicament en forma d’articles periodístics i capítols de llibres, on es destaca un aspecte parcial de la seva activitat.
Bibliografia
- Crespo Arrufat, L.: Ideari de Joan Crexell, Edicions 62, Barcelona1967.
- Font, M.: “Joan Crexells. Dades per una biografia”, Revista de Catalunya, 32, 1927, p. 158-177.
- Pla, J.: “Joan Crexells”, Homenots. Tercera sèrie, Destino, Barcelona 1959.
- Serra i Húnter, J.: “La vocació filosòfica d’en Crexells”, La Nova Revista, 2, 1927, p. 114-117.