Joan Cristià i Vial

(Barcelona, 4 de desembre de 1835 — Madrid, 24 de juny de 1915)

Compositor i director coral.

Figura destacada del moviment coral impulsat per Josep Anselm Clavé, del qual fou col·laborador i amic. Veler de professió, inicià la seva activitat com a director coral el 1863 al capdavant de La Fraternitat de Gràcia i, posteriorment, dirigí La Perla de la Barceloneta, Apolo del Poblenou, La Pau d’Alella i Lo Pom de Flors de Sant Just Desvern, entitat fundada el 1881 de la qual fou el primer director. També exercí de professor de la secció de cant de l’Ateneu Català de la Classe Obrera (1865-66).

Compongué diverses obres per a cor i orquestra, moltes de les quals amb lletra d’Eusebi Benages, entre les quals L’arbre de maig (1863), La festa del poble (1878), Lo cant del mariner (1883), Lo retorn (1885, caramella), Pasqua Florida (1898) i Jardí de Flors (1900). L’any 1899 fou objecte d’un homenatge a Barcelona en què participaren quaranta societats corals i vuit-cents cantaires.

L'any 1910 es traslladà a viure a Madrid. És pare del compositor Amadeu Cristià i Rotches.