Vida i obra
No hi ha acord sobre si nasqué a Sariñena (prop de Montsó) o bé era català (de Sabadell o de Barcelona). Després de criar-se a Barcelona (n’era ciutadà honrat), estudià humanitats i grec a Alcalá de Henares (1546-47). S’impregnà de l’ambient erasmista cortesà i obtingué una sòlida formació humanista.
Estigué al servei de Juan de Zúñiga i Estefania de Requesens (fou preceptor de Lluís de Requesens) i pertangué al cercle d’erudits humanistes de la cort carolina, establint relació amb notables humanistes de l’època (Grudius, Honorat Joan, Frederic Furió, Arias Montano, Plantin, entre d’altres). Fou preceptor i bibliotecari del príncep Felip (després Felip II), a qui el 1548 acompanyà a Flandes, on residí fins el 1556, on començà a publicar elogis poètics de personatges importants com Carles V (1555 i 1559), el duc d’Alba (1573), el cardenal Espinosa (1573) i el president del Consell d’Índies i pacificador del Perú Vaca de Castro (1590).
El 1587 fou nomenat cronista d’Índies, tot i que no hi viatjà mai. Com a tal escriví un elogi de Cortés (De rebus gestis Ferdinandi Cortesii, inèdit) i prometé una crònica d’Índies en vint llibres, que quedà reduïda a set: De rebus indicis ad Philippum Catholicum Hispaniarum et Indicum Regem, Libri septem, publicada a Madrid l’any 1950 i reeditada el 1998. Aquesta obra consta d’un preàmbul geogràfic i històric del Perú i una exposició de la missió que realitzà Vaca de Castro en la pacificació del Perú (derrota i execució de Diego de Almagro, fill, el 1542) utilitzant com a material les cròniques de Zárate, Cieza de León i López de Gómara. També és l’autor de Rebelión de Pizarro en el Perú i Vida de Don Pedro Gasca (1889, reeditada el 1964), escrita en 1566-67 amb material proporcionat pel mateix interessat, Pedro de la Gasca, el qual posà fi a la rebel·lió de Gonzalo Pizarro i el feu executar el 1548.
A més, escriví opuscles reivindicatius d’algunes campanyes: De Aphrodisio expugnato, quod vulgo Africam vocat, Comentarius (1551, i reeditat diverses vegades), Expeditio in Argeriam Caroli V. Imper (1552), La conquista de la ciudad de Africa en Berbería (1558 i 1566), en traducció del secretari reial Dídac Gracián, i Túmulo Imperial adornado de Historias y Letreros y Epitaphios... (1559).
Però la seva obra més coneguda és El Felicísimo viaje del muy alto y muy poderoso príncipe D. Felipe, hijo del emperador D. Carlos V, máximo, desde España á sus tierras bajas de Alemaña con la descripción de todos los Estados de Brabante y Flandes (Anvers 1552), crònica humanística del viatge esmentat, amb referències històriques, geogràfiques, artístiques i literàries constants.
La major part de la seva obra pot ser inclosa dins d’un programa de propaganda política i cultural de la monarquia. Se’n conserven lletres en català. Era amic d’Antic Roca : aquest li dedicà diverses obres, mentre que Calvet escriví poemes laudatoris llatins als preliminars d’obres de Roca (1561 i 1570).
Bibliografia
- Calvete de Estrella, J.C. (2001): El felicísimo viaje del muy alto y muy poderoso Príncipe don Phelippe. Madrid, ed. de Paloma Cuenca. Sociedad Estatal para la conmemoración de los centenarios de Felipe II y Carlos V.