Havia estat conseller del príncep de Viana. El 1463 era ambaixador de la generalitat de Catalunya i del Consell de Cent davant Pius II. A més de dues col·leccions de sermons litúrgics, que podrien ésser obra del seu germà, Bartomeu Cristòfor, hom atribueix a Joan Cristòfor un Tractat de les turbacions o revolucions de Catalunya, perdut. Zurita encara l’utilitzà. En ell predicava la santedat del príncep de Viana, es posava a favor del pretendent Enric IV de Castella i combatia Joan II, a l’obediència del qual deia que calia sostreure's, i fins atacar-lo amb les armes. Havia estat inquisidor a València.