Joan Dalmau i Coma

(Montcada i Reixac, Vallès Occidental, 19 de febrer de 1927 — Coria del Río, Sevilla, 6 de febrer de 2013)

Actor.

S'establí a la localitat sevillana de Coria del Río, on tingué la residència fins a la mort. Inicià la seva trajectòria professional en el teatre, i vers els anys seixanta actuà en obres com ara La casa de las chivas, de Jaume Salom, La familia de l'antiquari, de Carlo Goldoni, o Don Juan Tenorio, de José Zorrilla. Actuà també en algunes sarsueles, com La verbena de la Paloma, de Tomás Bretón. L'any 1982 debutà en televisió (diversos episodis de Estudio 1) i el 1984 en cinema (Últimas tardes con Teresa, de Goncal Herralde). Des d'aquests anys la seva trajectòria estigué centrada en aquests dos mitjans, on actuà com a secundari.

De la seva filmografia hom pot esmentar també Si te dicen que caí, de Vicenç Aranda (1989), La punyalada, de Jordi Grau (1990), El crimen del cine Oriente, de Pere Costa (1997), Secretos del corazón i Silencio roto, de Montxo Armendáriz (1997 i 2004), Soldados de Salamina, de David Trueba (2003), pel qual fou nominat al Goya i rebé el premi Sant Jordi del 2004; el curtmetratge En camas separadas, de Javier Rebollo (2003, premi al millor actor en curts del Festival de Málaga), La noche del hermano, de Santiago García de Leániz (2005), La caja, de Juan Carlos Falcón (2006), El club de los suicidas, de Roberto Santiago (2007) i Los ojos de Julia, de Guillem Morales (2010). En televisió actuà en el cicle Ibsen (1984), les sèries Crònica negra (1988), Miguel Servet, la sangre y la ceniza (1988), Makinavaja (1997), Dones d'aigua (1997), Estació d'enllaç (1996-97), Hospital Central (2002), El comisario (2004) i Àngels i sants (2006), entre d'altres.