Cavaller, es doctorà en drets. Assessor del governador de Mallorca (1443). En 1447-48 el papa li concedí les rendes de la baronia d’Andratx, concessió revocada pel rei el 1450 per protesta de la mitra de Barcelona. Aquest mateix 1450 ell era a la cort de Nàpols. Contrari a la política de Joana Enríquez, aquesta el féu empresonar (1462), acusat, entre altres càrrecs, d’entesa amb els ambaixadors del rei de França, dels quals havia actuat d’intèrpret. L’empresonament provocà greus problemes entre la reina i la Generalitat de Catalunya, i en precipità la ruptura. Alliberat, esdevingué un dels caps principals del moviment antireialista: el 1462 fou comissionat pel consell del Principat per oferir la corona a Enric IV de Castella, empresa que efectuà amb èxit, però que restà sense efecte a causa de la sentència arbitral de Baiona, a les negociacions de la qual també intervingué (1463). Fou enviat aleshores per la Generalitat, amb l’abat de Montserrat Antoni Pere Ferrer i altres, prop de Lluís XI de França per cercar ajuda bèl·lica, però en desistiren davant les intencions del rei d’annexionar Catalunya a França. Restà a París, i el 1465, per manament del rei-conestable Pere IV, pactà amb Eduard IV d’Anglaterra una possible ajuda i fins i tot el casament de Pere amb Margarida de York, però aquest morí el 1466. Reté homenatge a Joan II el 1472, poc temps abans de la rendició de Barcelona.