Fill de Manuel de Llupià i de Ballaró. A la cort del 1702 Felip IV de Catalunya-Aragó el féu marquès. El 1705, per la seva poca energia a obtenir els juraments preceptius de les vegueries, principalment la de Vic —pràcticament insubmisa—, el lloctinent general Fernández de Velasco el confià a Manresa. Malgrat això, durant la guerra de Successió es posà al costat de Felip V i fugí del Principat.