Acomplí diverses missions diplomàtiques prop de Joan II de Catalunya-Aragó, abans del trencament d’aquest amb la generalitat de Catalunya. Membre del Trentenari, el 1462, en ésser declarat el rei “enemic de la terra”, pel fet d’haver-se establert a Balaguer, fou nomenat capità de la bandera de Barcelona, acompanyat de consellers, entre els quals el seu fill Joan Bernat de Marimon. La host fou derrotada per les forces del rei a Rubinat, mentre ell era a Tàrrega i, morts els capitans, els diputats li encomanaren el govern de tot l’exèrcit fins a llur nova provisió. Atacat de nou a Tàrrega, que fou presa pel rei, es refugià a Cervera. L’any següent, la bandera tornà a Barcelona, després d’una fracassada campanya amb motiu de la qual la Segarra i l’Urgell restaren perdudes per a la generalitat.