Joan de Montbui i de Tagamanent

Joan de Tagamanent i de Montbui
(Granollers, Vallès Oriental, segle XV — Granollers, Vallès Oriental, segle XV)

Polític i militar, conegut també com a Joan de Tagamanent i de Montbui.

Senyor de la baronia de Montbui. Fill de Joan de Montbui i de la pubilla Elisabet de Tagamanent, castlana menor de Tagamanent. Capità de la generalitat en les lluites contra Joan II. Des del 1450 pertanyia a la cort de la reina Maria lloctinent d’Alfons IV el Magnànim, on prengué part en moltes activitats, com l’ambaixada que negocià la pau amb Castella i Navarra (1453).

En temps de Joan II capitanejà les tropes de la generalitat oposades al rei, de primer a les ordres del comte Hug Roger III de Pallars, com en l’assalt a la Força de Girona, en la qual es trobaven refugiats la reina Joana Enríquez i l’infant Ferran (1462) i on fou ferit, i, més tard, preparant l’acceptació de Pere de Portugal. Formava part del seguici del rei Pere, que el 29 de juny de 1466 morí a la seva casa de Granollers. El 1472 desaparegué de l’escena política.