Fill de Josep Maria de Sagarra. Estudià dret a Barcelona i el 1961 anà a París, on feu estudis de teatre i es doctorà per l’Institut d’Estudis Teatrals de la Sorbona. Començà a escriure sobre teatre al setmanari Arts de París.
De retorn a Barcelona, ho feu a El Noticiero Universal (1963-64) i a El Correo Catalán (1964-67). Durant deu anys publicà una columna diària, primer a Tele-exprés (“El día de siempre”, 1968-71), després a El Noticiero Universal (“Reposteria selecta”, 1972-76), i, finalment, a El Correo Catalán (1976-78). Fou, també, crític de teatre a Mundo Diario (1976-78). Col·laborà en nombroses publicacions, entre d’altres: Por Favor, Muchas Gracias, El Papus, El Cuervo, Sábado Gráfico i Fotogramas. Fou crític titular de La Vanguardia (1980-82), d’El País, a partir del 1982, del setmanari El Món (1981-84) i de La Guía del Ocio (1985-88). A El País, hi escriví, també, la secció fixa “La Crónica”. Ha estat columnista de publicacions com Canigó i El Temps. Escriví una secció fixa a La Vanguardia (“La terraza”). Els seus articles, de to càustic i extremós, sovint susciten polèmica. Ha publicat els llibres Las rumbas de Joan de Sagarra (1971) i La horma de mi sombrero (1997), que recullen una antologia dels seus articles. Encunyà el terme Gauche Divine i d’altres relacionats amb certs ambients culturals barcelonins.
Entre el 1978 i el 1979 exercí com a delegat de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona. Entre altres premis, li ha estat atorgada el premi Ciutat de Barcelona de periodisme (1998), el títol d’oficial de l’orde de les Arts i les Lletres (2006), el Premi Nacional de Cultura de periodisme (2008), la Medalla d’Or al Mèrit Cultural de l’Ajuntament de Barcelona (2008), la Creu de Commendatore de la Ordine della Stella della Soliedarietà Italiana (2010) i el 2013 el premi José Luis Giménez-Frontín de l’Associació Col·legial d’Escriptors de Catalunya (2013).