Lligat a la cort de Joan I des d’abans del seu adveniment al tron, vers el 1395 era conseller seu i promotor de negocis i membre del consell reial, que deixà a Barcelona quan passà a Mallorca aquell mateix any. En morir Joan I el 1396, fou encartat en el procés contra els membres del seu consell i cort amb acusacions molt vagues, i fou absolt el 1398. Ja abans, el 1397, havia estat rehabilitat en ésser nomenat tresorer pel rei Martí, càrrec que exercí fins vers el 1409. Fou un dels marmessors designats pel rei Martí en el seu testament del 1407. Pel novembre del 1410, mort ja el rei, fou elegit conseller en cap de la ciutat de Barcelona, càrrec que li permeté d’intervenir com a figura destacada en el parlament català reunit durant l’interregne. Formà part de diverses comissions parlamentàries executives, ambaixades del parlament a Aragó, a Casp, per a la proclamació del nou rei, etc. Fou tresorer novament, de Ferran I, almenys del 1412 al 1413. Aquell any fou un dels quatre procuradors que negociaren la treva amb Gènova a Barcelona.