Fundà i dirigí la revista “L’Avenir” (Arenys de Mar, 1907), dirigí “Bella Terra” (1923-27), nom pres d’un llibre de Carner, i col·laborà a La Veu de Catalunya.
Estrenà obres teatrals, amb música de Xavier Maymí, com l’opereta El rei filharmònic (1908) i la rondalla L’amor sempre triomfa (1915). També escriví, amb Prudenci Bertrana, la comèdia lírica La posada de l’amor.
El seu primer llibre de poemes, Aires de llevant (1915), seguí els models noucentistes, especialment en sonets tan carnerians com “A una brodadora”. Inicià la seva obra narrativa amb Dietari d’un nedador (1924), i la reprengué amb Claror d’Assís (1962). El 1968 publicà Versos en el record.
Utilitzà els pseudònims Blai i Kronorrim.