Joan Duran i Ferrer

(Sitges, Garraf, 11 d’agost de 1978)

Joan Duran i Ferrer (2021)

© Arx. Joan Duran - Fotògrafa: Joana Fort

Poeta.

Doctor en Bioquímica, col·labora habitualment en revistes científiques i culturals i en mitjans de comunicació, sobretot vinculats a la seva comarca d’origen, com ara Eco de Sitges, La Xermada o Ràdio Maricel.

És autor dels reculls Zoòtrop (1998, premi de poesia Miquel Martí i Pol 1998), Kore (2001, premi Ramon Comas i Maduell de poesia), Paisatge convencional (2002), Nix (2004), Assaig d’Àngel (2006), Domèstica veritat (2007, premi Màrius Torres 2006), Els llops (2009, amb Laia Noguera Clofent i Esteve Plantada), Natural delit (2010, premi Miquel Àngel Riera), Extrema llum (2014, premi Recull de poesia Benet Ribas 2013), Matèria fosca (2014), Animal impur (2018, premi Rosa Leveroni de poesia) i Nua cendra (2020, premi Vicent Andrés Estellés de poesia). Ha estat inclòs en les antologies Pedra foguera (2008), Generació Horiginal (2017) i Mig segle de poesia catalana (2018), entre d’altres.

També és autor de les novel·les Eva Túrmix Ginebra (2016), Menjaràs pols (2021, premi Pare Colom de narrativa) i Galop de sang (2024, premi Andròmina de narrativa sota el nom Tornaràs a mirar-me). Ha escrit també les plaquettes Paisatge convencional (2002) i Assaig d’Àngel (2005) i el llibret d’òpera Bruna de nit (2006), amb música de Xavier Pagès.

És un dels ideòlegs i directors de la Festa de Poesia a Sitges i el director dels muntatges poètics i científics Simbiopoesi (Festival Barcelona Poesia 2008) i Mitosi (dins el cicle Tertúlies de Ciència a la Virreina, 2009). L’any 2007 fou guardonat amb la Ploma d’Or durant la Nit de Premis Sitges.