El 1890 fundà la Societat d’Obrers Agricultors de Sitges. El 1893 fou delegat en el segon Congrés de la Federació d’Obrers Agrícoles celebrat a Vilafranca del Penedès, i el 1896 aconseguí que la Societat fos la primera del sector en ingressar a la Unió General de Treballadors. Arran de l’organització de la vaga del 1909 que donà lloc a la Setmana Tràgica, fou empresonat cinc mesos. Molt proper a Pablo Iglesias, n’organitzà la visita a Sitges (setembre del 1910) i fou el principal representant de l’Agrupació Socialista local. Impulsà la construcció de la Casa del Poble de Sitges, inaugurada el 1912, i desenvolupà una gran activitat orientada a ampliar la protecció i els drets dels treballadors, molt especialment en el camp de la previsió i les assegurances. Per aquest motiu ocupà càrrecs, entre d’altres, a l’Instituto Nacional de Previsión i a la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis, del consell d’administració de la qual formà part fins el 1939. Autor del llibre Programa obrero agrícola de Cataluña (1927), fou també regidor de Sitges en quatre ajuntaments. Durant la Guerra Civil de 1936-39, entre altres càrrecs, fou nomenat membre del consell d’assegurances de la Generalitat de Catalunya (setembre del 1937). Detingut al febrer del 1939, al maig fou empresonat a València. Tot i ser torturat, no delatà companys seus. El 1940 li fou concedida la llibertat condicional i tornà a Sitges, però a l’agost del 1941, ja mort, li fou incoat l’expedient de responsabilitats polítiques.