Joan Elies Adell i Pitarch

(Vinaròs, Baix Maestrat, 18 de febrer de 1968)

Escriptor, assagista, poeta i gestor cultural.

Llicenciat en filologia hispànica (1991) i en comunicació audiovisual per la Universitat de València (1993), on el 1995 obtingué el doctorat en filologia catalana, ha escrit sobre teoria de la literatura, teoria de la cultura, literatura catalana i música. Ha estat professor de teoria de la literatura i literatura comparada a la Universitat Rovira i Virgili i, posteriorment, a la Universitat Oberta de Catalunya, i professor visitant a la UNC Charlotte. És membre del grup de recerca Hermeneia de la Universitat de Barcelona dins del màster en Literatura en l’Era Digital dirigit per Laura Borràs, a qui el juny del 2018 substituí en la direcció de la Institució de les Lletres Catalanes, càrrec que ocupà fins el març del 2019. Gran coneixedor de l’Alguer, del 2009 al 2017 fou coordinador de l’oficina catalana de la Generalitat a Itàlia situada en aquesta ciutat, i fins el 2015 hi dirigí l’Espai Llull; publicà també Guia sentimental de l’Alguer (2016).

És autor d’assaigs sobre literatura i altres branques de les humanitats: Notes per a una redefinició dels estudis literaris catalans (o sobre la por a la teoria), premi Alambor 1996 d’assaig breu; Mètodes i ideologia en la historiografia de la literatura catalana, X premi d’assaig breu de l’Associació per al Foment de la Cultura Catalana (1997), i Música i simulacre en l’era digital (1997). La seva obra de creació literària se circumscriu a la poesia, amb nombrosos reconeixements: La matèria del temps (premi Gabriel Ferrater 1994), Oceà immòbil (premi Benvingut Oliver 1995), A curt termini (premi Ciutat d’Elx 1997), Un mateix cel (2000), Encara una olor (2003, premi Alfons el Magnànim 2002), La degradació natural dels objectes (2004, flor natural dels Jocs Florals de Barcelona), Pistes falses (2006, I premi Internacional de Poesia Màrius Sampere 2005), Si no et tinc (2013, premi Parc Tauli de poesia), Escandall (2014) i Res no és personal (2018).