Joan Escrivà de Romaní i Ram

Joan Ram Escrivà

(País Valencià, ? — València, 1515)

Dignatari i poeta.

Baró de Patraix, per compra (1492) al comte de Cocentaina Joan Roís de Corella i per concessió de la jurisdicció (1501) per Ferran II. Fill segon d’Eiximèn Peres Escrivà de Romaní i Saranyó, baró de Beniparrell i senyor de la meitat de la baronia de Patraix. Castellà de Morella (1477) i mestre racional del regne (1478) per Joan II. Ferran II li confirmà ambdós càrrecs, li confià encara el castell de Callosa (1488), l’envià com a ambaixador prop d’Alfons II i Ferran II de Nàpols (1474-1476) en lluita contra Carles VIII de França, tanmateix li retragué de no haver impedit la coronació de Frederic I pel cardenal Cèsar Borja, legat d’Alexandre VI, el 1497, any que Escrivà de Romaní intervingué en el tractat de Roma per a la pacificació d’Itàlia. Frederic I de Nàpols li encomanà, entre d’altres, les places d’Ostuni i Grottaglie, a la Pulla. Fou casat amb Beatriu de Montpalau, a qui Miquel Pérez dedicà la seva Vida de la sacratíssima Verge Maria (València, 1494). Formà part de la tertúlia literària de Berenguer Mercader, a València, on llegí la prosa rimada de caràcter mitològic Lo juí de París, inspirat en Roís de Corella. Com a poeta, compongué també En contra d’amor i les amoroses Cobles de les Caterines. Amb el mateix Roís de Corella, Bernat Fenollar i Pere Martines col·laborà en Lo passi en cobles (València, 1493). No és del tot segur que sigui ell el comendador Escrivà autor de convencionals poesies amoroses, en castellà, incloses en el Cancionero general (València, 1511) i en d’altres reculls; però el fet de no conèixer cap comanador de Montesa del llinatge Escrivà a l’entorn del 1500 i la circumstància d’haver posseït en comanda, ell mateix, diferents castells i ciutats als regnes de València i de Nàpols, avalen la seva possible identificació.