Vida i obra
Cursà els primers estudis i el batxillerat en institucions públiques i ingressà en el monestir de Montserrat (1944), on feu la professió —simple (1946) i solemne (1949)—, estudià teologia i fou ordenat prevere (1952). Al Pontifici Col·legi Benedictí de Sant Anselm (Roma) completà els seus estudis i es doctorà en teologia (1957) amb la tesi Regula Pauli et Stephani. Edició crítica i comentari (1959), que li mereixé el premi Duran i Bas (IEC, 1962).
Professor de teologia al clericat de Montserrat (1958-2000) i professor ordinari a la Facultat de Teologia de Catalunya (1968-97) i al Centre d’Estudis Pastorals (1968-93), exercí en gairebé totes les institucions docents eclesiàstiques de Catalunya i en moltes de l’Estat espanyol, a més de l’Argentina, el Brasil, França, Itàlia i Xile. Fou president de l’Associació de Teòlegs Catalans (1975-79, 1989-94), membre fundador de l’Associació Europea de Teòlegs (1990) i director del CEVRE, òrgan de la Unió de Religiosos de Catalunya.
Especialista primerament en eclesiologia i en teologia de la litúrgia, aprofundí els temes relatius a la fe i a les seves expressions teològiques, fou fundador i director (fins el 1996) de Qüestions de Vida Cristiana (1957); membre dels consells de redacció de les revistes Concilium (1975-93, secció de litúrgia) i Phase; assessor teològic de la Gran enciclopèdia catalana i de la col·lecció “Clàssics del Cristianisme”; coadjuvà a la direcció de la col·lecció “Saurí”, de les Publicacions de l’Abadia de Montserrat, i dirigí per a l’editorial Estela les col·leccions “Ecclesia” (1961), “Theologia” (1965) i “Documents del Vaticà II” (1965). Dirigí igualment (1967-70) Qüestions d’Art.
Col·laborà en l’agrupació de teòlegs (1970) que donà lloc a l’Asociación de Teólogos Juan XXIII, firmà el manifest de 33 teòlegs d’arreu (1972), el de 29 sobre la involució eclesiàstica (1987) i el de 18 professors de la Facultat de Teologia de Catalunya (1993) —que provocà bastant enrenou—, perquè demanaven més llibertat per a la investigació dels teòlegs i més atenció per part de la jerarquia als temes controvertits. Els dominicans francesos Marie-Dominique Chenu i Yves Congar, influïren especialment en el seu pensament, així com altres teòlegs, amb els quals mantingué intercanvis de diversa importància, com ara H. de Lubac, K. Rahner i H. Küng.
Publicà prop de 500 articles i prologà 17 obres de diferents autors. Entre els llibres de divulgació teològica es poden assenyalar: El coratge de creure (1976, amb una versió castellana publicada el 1978), Conèixer Déu, parlar de Déu (1980), La fe cristiana (1980), La litúrgia des de l’ortodòxia i l’ortopraxi (1981), Un temps per a Déu, amb pròleg de José M. Valverde (1982), Esperit i llibertat, amb pròleg de Raimon Panikkar (1988), La fe cristiana, entre la sospecha y la inocencia (1990, amb una versió italiana publicada a Bolonya el 1994), Para comprender la teologia (1992) i Per a un itinerari cristià (1998).
Però la seva obra mestra i la de més abast historiogràfic és Història de la teologia cristiana, vol. I, Des dels orígens al segle XV, amb la col·laboració de Pius-Ramon Tragan i pròleg de M.D. Chenu, del 1984 —segona ed. revisada i ampliada el 1999—; vol. II, Pre-reforma, reformes, contrareforma, amb la col·laboració de Lluís Duch i pròleg de M. Batllori, del 1986 —segona ed. revisada el 2001—; vol. III, Segles XVIII, XIX i XX, amb la col·laboració de Josep Hereu i pròleg de G. Alberigo, del 1989 —premiada amb la Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona al mèrit científic (1994) i que ha estat traduïda al castellà (1987-92), a l’italià (1991-95) i al francès, amb el títol Histoire des théologies chrétiennes (1997)—.
L’atenció de Vilanova al concili II del Vaticà, demostrada en algunes obres menors, fou el motiu que G. Alberigo el cridés per a treballar en la Storia del Concilio Vaticano II (1996) i que participés en quatre volums dels cinc que té en total l’obra, que fou traduïda al castellà (2000). Una de les seves darreres aportacions a la historiografia de l’Església és Meditación sobre la Iglesia del siglo XX (2000).
Bibliografia
- Busquets, J.; Martinell, M. (ed.): Fe i Teologia en la Història. Estudis en honor del Prof. Dr. Evangelista Vilanova, Facultat de Teologia de Catalunya/Istituto per le Scienze Religiose, Bologna/PAM, Barcelona 1997.