Fill d’un metge molt conegut a la ciutat, cursà el batxillerat a l’Institut de Tarragona i l’acabà quan encara no tenia catorze anys. Es llicencià en Farmàcia i Ciències Fisicoquímiques a la Universitat de Barcelona (1882) i es doctorà a la Universitat de Madrid en Ciències Fisicoquímiques (1883) i en Farmàcia (1887), on fou ajudant i auxiliar de càtedra. El 1903 hi guanyà per oposició la catèdra d’anàlisi química de la Facultat de Ciències de la Universitat de Madrid; el mateix any fou nomenat vocal del Reial Consell de Sanitat. Elegit membre de la Real Academia de Ciencias Exactas Físicas y Naturales de Madrid el 6 de febrer de 1907, en prengué possessió com a acadèmic el 27 de juny de 1909; el seu discurs d’ingrés fou Los químicos de Vergara y sus obras. Publicà nombrosos treballs en revistes especialitzades com “Action des sulfites sur les nitroprussiates (réaction de Boedeker)” (Annales de Chimie et de Physique, 1902) i Los métodos indirectos de la química analítica (1910).