Joan Ferraté i Soler

(Reus, Baix Camp, 1924 — Barcelona, Barcelonès, 12 de gener de 2003)

Escriptor, crític literari i traductor.

Es llicencià en filologia clàssica a la Universitat de Barcelona i exercí la docència de les llengües clàssiques a Cuba (entre el 1954 i el 1960 a la Universidad de Oriente, a Santiago de Cuba) i de literatura espanyola i comparada al Canadà (a la Universitat d’Alberta, entre el 1962 i la seva jubilació, el 1985). Entre el 1970 i el 1973 compartí aquesta tasca docent amb la direcció literària de l’editorial Seix i Barral de Barcelona. Tornà a Catalunya l’any 1985, on es dedicà a l’assaig, al periodisme i a la crítica literària, de tendència acadèmica i humanística. Tota la seva obra literària neix d’una extraordinària qualitat de lector intel·ligent i rigorós, i de ser, alhora, un apassionat de la poesia. Com a lector i assagista publicà Carles Riba, avui (1955), Teoría del poema (1957), La operación de leer y otros ensayos (1962), que amplià a Dinámica de la poesía. Ensayos de explicación (1968) i Foix i el seu temps (1987). Tots els seus treballs sobre Riba i Carner els recollí a Papers sobre Carles Riba (1993), on incorporà el seu primer llibre sobre l’autor, i a Papers sobre Josep Carner (1994). Edità Auques i ventallso La primavera al poblet de J. Carner (1979), i Les poesies d’Ausiàs March. Introducció i text revisat (1979 i 1995). Profund coneixedor del poeta valencià, també publicà l’estudi de la seva obra a Llegir Ausiàs March (1992).

Com a poeta publicà Les taules de Marduk i altres coses (1970), Llibre de Daniel (1976), recollits, amb altres poemes, en el volum Catàleg general (1952-1981) (1987). També excel·lí com a traductor de poesia grega: Líricos griegos arcaicos (1967), Veinticinco poemas de Kavafis (1971), Vuitanta-vuit poemes de Kavafis (1975, premi Crítica Serra d’Or de traducció), i Tretze de l’arxiu de Kavafis i altres coses (1976). També traduí i estudià T.S. Eliot, a Lectura de “La terra gastada” (1977, premi Crítica Serra d’Or 1978), amb un complet estudi interpretatiu. Publicà també Cinquanta poesies de Du Fu (1992) i Jaime Gil deBiedma: Cartas y artículos (1994). Els articles publicats a premsa en els darrers anys han estat recollits a Provocacions (1989) i Apunts en net (1991). El 1993 publicà Opinions a la carta. Tingué cura, així mateix, de les edicions pòstumes de les obres inèdites del seu germà Gabriel Ferrater, edicions importants que han ajudat al seu millor coneixement.