Lluità en la guerra de Successió a favor de Felip V però aviat es passà al bàndol de Carles III, i hi ascendí a coronel. El 1713 abandonà Catalunya amb l’exèrcit imperial, i passà després a Mallorca. El virrei, marquès de Rubí, l’envià a Barcelona (agost del 1714) a gestionar la rendició de la ciutat i de les Balears a condició que Felip V respectés les constitucions catalanes. Els consellers de Barcelona refusaren de fer la proposta fins a l’11 de setembre, davant la derrota imminent. Rebutjada la proposta, Ferrer passà a Àustria i continuà al servei de l’exèrcit imperial.