Lluità a favor dels moderats a Madrid (1856) i participà en la guerra d’Àfrica (1859), però, ferit en un genoll, passà al cos d’invàlids. Defensà Isabel II en la revolta del 1866 i ascendí a tinent coronel. El 1869 s’oferí al pretendent carlí Carles de Borbó; amb uns 400 homes ocupà Tivissa (1872), passà a l’Hospitalet de l’Infant, on segrestà un ferrocarril i es feu conduir a Salou amb la tropa, des d’on envaí Reus per sorpresa i intentà, sense èxit, que l’alcalde, Felip Font i Trullàs, li lliurés una contribució de guerra. Un contraatac liberal el ferí mortalment i en dispersà les forces.