Heretà del seu pare el monestir de Piedra, que reformà i restaurà. Fou diputat a corts per Mataró, per Igualada i per Valls. Publicà poemes (Ensayos poéticos, 1848; La batalla de Bailén, 1851), obres teatrals (Una lección de baile, 1852; Boadicea, 1853; Deudas pagadas, 1856) i El monasterio de Piedra. Su historia, valles, cascadas y grutas (1871) i Vida y hechos de Gil Pérez de Marchamalo (1866).