Fou rector del seminari de Palma i de la universitat mallorquina durant els sis anys de la darrera restauració (1840-42). D’idees liberals, formà part de la comissió encarregada de recollir dels convents suprimits el 1835 objectes artístics i llibres, que formaren el primer fons de la Biblioteca Pública de Palma i que Gamundí ordenà, ajudat per Jeroni Bibiloni. Deixà diverses obres didàctiques gramaticals.