L’any 1809 s’establí a la Bajada del Paraná, a la província argentina d’Entre Rios. Fou fundador d’un important establiment dedicat a l’explotació de la calç i altres productes de la terra. Personatge d’anomenada pel suport que prestà al general Belgrano en l’expedició al Paraguai; aquest el nomenà comissari honorari de guerra i comissari especial de Paraná. Entre les seves activitats militars, cal destacar la seva intervenció activa en la defensa del territori d’Entre Rios, a més de la seva col·laboració en la tramesa de contingents cap a Montevideo. També participà en els treballs de fortificació de Punta Gorda (a l’actual Ciudad Diamante) en el període 1812-13. Se li concedí la ciutdadania argentina, fou designat secretari del Congrés d’Entre Rios, i diputat a la reunió que havien de celebrar els representants de les províncies litorals per concloure la pau. Actuà com a ministre d’hisenda d’Entre Ríos, on prengué importants mesures de caràcter econòmic per als problemes plantejats per les despeses de la guerra contra el Brasil. El 1821, renuncià a tots els càrrecs, si bé l’any següent fou escollit diputat a la Junta Extraordinaria de Santa Fe, càrrec al qual també renuncià.