Estudià a València i es doctorà en arts a París (1524). El 1527 hi publicà De quinque universalibus, obra metodològicament tradicional, però aviat s’integrà en els corrents renovadors, fins al punt que esdevingué suspecte d’heretgia i es vinculà al nucli de valencians emigrats a París, com l’erasmista Pere Joan Oliver i Joan Martí Població, amb la neboda del qual es casà.
Fruit de la posició sòlida que assolí en els nuclis intel·lectuals més oberts de la capital francesa, rebutjà el requeriment de Manuel Lledesma de vincular-se a la universitat de València. També renuncià a ensenyar a la de Coïmbra i s’incorporà, a París, al col·legi renovador del cardenal Lemoine, on fou professor de filosofia, i després, al de Guiena, a Bordeus, d’on arribà a ésser principal (1547).
Lluís Vives el considerà com un altre Aristòtil. Les seves cartes llatines, d’estil ciceronià, juntament amb la seva biografia, foren publicades pòstumament al llibre Joannis Gelidae Valentini Burdigalensis Ludimagistri epistolae aliquot et carmina (La Rochelle, 1571).