Joan Gil-Albert i Simon

(Alcoi, 1 d’abril de 1906 — València, 3 de juliol de 1994)

Poeta i assagista en castellà.

Estudià dret i filosofia i lletres a València. Col·laborà a Hora de España. Exiliat del 1939 al 1947, residí a diversos països sud-americans. El 1927 publicà La fascinación de la real, prosa avantguardista, a la qual seguiren Vibración de estío (1928), Como pudieron ser. Galerias del Museo del Prado (1929) i Crónicas para servir al estudio de nuestro tiempo (1932). Estèticament molt relacionat amb la Generació del 27, el 1936 publicà el recull de sonets Misteriosa presencia, que fou seguit per Cadente horror (1936), Siete romances de guerra (1937) i Son nombres ignorados (1938), sobre l’experiència de la guerra. A Buenos Aires publicà Las ilusiones con los poemas del convaleciente (1944), que el 1974 fou reeditat a Barcelona. Posteriorment, havent retornat ja a València, publicà obres en vers i prosa poètica: Concertar es amor (1951), Concierto en mi menor (1964), La trama inextricable (1968), etc. El 1972 hom edità l’antologia dels seus poemes Fuentes de la constancia i, a partir d’aleshores, se succeïren les publicacions. De la seva obra poètica posterior destaca La Metafísica (1974), dins d’un existencialisme còsmic, i Migajas del pan nuestro (1976); en prosa, Valentín (1974), un homenatge emocionat a Shakespeare, Crónica general (1974), que és un recull de records ple d’originals recursos autobiogràfics, i Heraclés (1975), sobre la condició de l’homosexual, i Tobeyo o del amor (1990). Publicà el volum de memòries Breviarium vitae (1980) i la narració Los arcángeles (1981).