L’any 1940 ingressà a l’Escola Massana, on es graduà en l’especialitat d’esmalts, i treballà a la manufactura de l’escola, que dirigia Miquel Soldevila. A partir del 1947 fou professor de les assignatures d’estilització i composició, i més tard (1971), de les de forma, color i tècnica de l’esmalt. També formà part del tribunal de les proves oficials de revàlida.
Com a esmaltador, amb una tècnica molt acurada i perfecta, realitzà nombroses obres, entre les quals destaquen un calze per al cardenal Tedeschini i la corona de la Mare de Déu de Núria, i també d’altres per als reis de Jordània, Eva Duarte de Perón, el Temple Expiatori del Tibidabo, a més dels treballs per a la catedral de Puerto Rico, el Valle de los Caídos, etc. Després de la jubilació creà una col·lecció de 18 peces.
A Madrid, obtingué la medalla de l’Exposició d’Arts Decoratives (1949). Participà en la III Biennal Hispanoamericana de Arte (1955), en l’Exposició Internacional de Brussel·les (1958) i en la II Biennal d’Art de l’Esmalt de Salou (1987), la qual adquirí l’obra exposada per al seu fons d’art.