Estudià amb Nicolau Manent, a Barcelona. Exercí diferents càrrecs en el Teatre dels Camps Elisis i en el Liceu de Barcelona, i actuà com a director d’orquestra a Palma (Mallorca) (1866-70), on fundà l’Orfeó Republicà Balear (1867). Obtingué grans èxits a Espanya, a Alemanya i a Rússia. El 1870 obtingué un contracte per anar a Moscou com a director d’orquestra al Teatre Imperial de Moscou i durant algunes temporades estigué al capdavant de l’Orquestra de l’Òpera de Sant Petersburg. Dirigí també a Baden i, des del 1873, a Hamburg. Les seves gires europees el portaren a Berlín, Dresden, Munic, Leipzig i Stuttgart. Féu la seva presentació a Barcelona amb l’estrena del Requiem de Verdi. El 1882 oferí la primera audició de Lohengrin de R. Wagner, al Teatre Principal. El 1883 dirigí aquesta obra al Gran Teatre del Liceu, on, el 1887, presentà Tannhäuser. Hom li encomanà, a més, les estrenes d'Aïda de G. Verdi el 1887, Romeo i Julieta de C. Gounod, Lakmé de L. Delibes el 1898, Els Pirineus de F. Pedrell el 1902 i Tosca de G. Puccini. Com a professor de cant tingué entre els seus alumnes Avel·lina Carrera, F. Viñas, J. Palet, F. Mateu i R. Blanchart. Instal·lat definitivament a l’Argentina, els primers anys del segle XX prengué la iniciativa d’organitzar companyies d’òpera autòctones per a estrenar aquest repertori i organitzà al Teatro Colón de Buenos Aires un cicle d’òpera espanyola, on donà presentà Els Pirineus. L’empresa, però, fou un desastre econòmic per al mateix Goula, que assumí el risc de l’organització. Dirigí en el Casal Català de Buenos Aires l’himne Gloria a España de Clavé, entre altres obres. Escriví diferents obres escèniques, entre les quals es destaquen l’opereta A la voreta del mar (1881) i El testamento de un brujo, de Josep Feliu i Codina. Altres obres seves són el ball espectacle Clye o el triomf de Venus (1899), una cantata dedicada al tsar de Rússia Alexandre II i música incidental. Fou un dels directors catalans del segle XIX amb més projecció internacional.