Pertanyent a una família dedicada de generacions al comerç de teles, blat i cotó, els Granollacs estengueren les activitats a les finances i aconseguiren un gran ascendent en el govern de Vic, on d’ençà de mitjan segle XV controlaren els oficis municipals i locals de la Diputació; diversos membres n’havien estat diputats, entre els quals el doctor en drets Pere Granollacs (1539) i el mercader Bernardí Granollacs (1551).
Amb els seus germans, emprengué una participació permanent en els arrendaments dels drets de la bolla a la segona meitat del cinc-cents, gestió que aportà a la fortuna de la família un increment significatiu. Paral·lelament, participà a les fires de Lió del 1571, el 1582 i el 1590 en les operacions de finançament de l’exèrcit de la monarquia hispànica a Flandes. El 1585 rebé, en celebrar-se la Cort de Montsó, els privilegis de cavalleria juntament amb quatre dels seus germans. Insaculat el 1587 com a oïdor militar, el 1590 fou nomenat diputat militar.
Defensor dels sistemes de junta de braços i de divuitenes enfront de la intervenció reial, que la majoria de diputats considerava anticonstitucionals, el maig del 1590 eludí el seu arrest per les autoritats reials refugiant-se amb altres diputats al palau de la Diputació del General, on resistí onze mesos, després dels quals s’exilià a França (1592).
Malgrat que la Reial Audiència li confiscà els béns com a represàlia, el 1596 obtingué una autorització per a residir al Rosselló, bé que no tornà a Barcelona fins el 1599, quan participà a la Cort convocada per Felip III de Castella, en la qual defensà la seva rehabilitació, que finalment aconseguí.