Es llicencià en medicina per la Universitat de Barcelona i treballà a l’Hospital Militar com a practicant. Inicià l’activitat professional arran de la primera invasió de la glànola a Catalunya. Del 1836 al 1839 treballà com a primer primer metge dels batallons de la milícia de Barcelona i més tard fou metge de les presons nacionals. Arribà a Puerto Rico el 1844 i s’establí a Mayagüez; després passà a Añasco i Aguadilla. El 1856 el governador de l’illa el destinà a Arecibo, Camuy i un altre vegada a Aguadilla amb la finalitat de combatre una epidèmia de còlera a l’illa. El 1866 s’establí a Ponce, on fou nomenat metge del cinquè batalló de milícies disciplinàries i de l’hospital militar. Fou membre de la Societat d’Amics del País i de la Societat Mèdica d’Emulació de Barcelona. Era cavaller del Mèrit Naval i fou condecorat amb la creu del Mèrit Militar. Publicà una Memòria mèdica i fou un gran propagandista de la vacunació.