Joan II de França

el Bo (snom.)

(Château du Gué de Maulny, Maine, 16 d’abril de 1319 — Londres, 8 d’abril de 1364)

Rei de França (1350-64), fill de FelipVI de França i de Joana de Borgonya.

De temperament impulsiu i desequilibrat, mancat de sentit polític, deixà el govern en mans de privats incompetents, com Simó de Bucy, Robert de Lorris, Nicolau Braque i el conestable Carlos de la Cerda. El 1353 casà la seva filla Joana amb el rei Carles el Dolent de Navarra, que empresonà, el 1356, sota l’acusació d’haver assassinat el privat de la Cerda. Joan II s’hagué d’enfrontar amb els anglesos, i fou derrotat pel Príncep Negre a Poitiers (1356). Conduït a Londres, el 1359 cedí als anglesos la meitat de França per tal d’ésser alliberat, condició que no fou acceptada pel delfí Carles. Finalment, pel tractat de Brétigny, hom l’alliberà (1362), després de comprometre's a pagar un rescat de tres milions d’escuts d’or; dos fills seus restaren com a ostatges. En fugir un d’ells, Joan tornà com a presoner a Londres.