Es formà al CN Barcelona i s’incorporà al primer equip el 1968. També jugà al CN Barceloneta (1973-74) i a l’Helios de Saragossa (1976-79). Conquerí cinc Campionats d’Espanya (1968-71, 1973) i nou Lligues (1969, 1970-75, 1981, 1983). El 1981 guanyà la Copa d’Europa i la Supercopa d’Europa. Amb la selecció espanyola, es proclamà subcampió del món júnior (1970, 1971) i disputà els Jocs Olímpics de Mèxic (1968) i Munic (1972), quatre Campionats del Món (1973, 1975, 1978, 1982), tres Campionats d’Europa (1970, 1974, 1977) i una Copa del Món (1981). Com a jugador es retirà el 1983.
Com a entrenador, es feu càrrec dels clubs Helios (1979), CN Terrassa (1983-85), CN Barcelona (1985), CN Poble Nou (1992-94) i Club Waterpolo Aguas València (2005-08). Al final del 2007 assumí el càrrec d’entrenador de la selecció femenina xinesa fins el 2012 (amb un parèntesi de 6 mesos el 2009, que entrenà la selecció espanyola femenina), amb la qual obtingué la cinquena posició en els Jocs Olímpics de Pequín (2008) i de Londres (2012) i un subcampionat del món (2011). Des de mitjan 2013 fins al final del 2017 entrenà l’equip masculí d’Antioquia (Colòmbia), i des del 2018 és director tècnic de la selecció femenina xinesa.
Fou seleccionador espanyol en dues etapes, primer fent duo amb l’hongarès Kalman Markovitz i posteriorment en solitari (1993-2004). Dirigí l’equip, amb jugadors com Manuel Estiarte, Jesús Rollán, Jordi Sans o Daniel Ballart, en tres Jocs Olímpics (1996, 2000, 2004), quatre Campionats del Món, cinc Campionats d’Europa i quatre Copes del Món. Fou campió olímpic (1996) i del món (1998, 2001), subcampió olímpic (1992) i del món (1994), i tercer classificat en la Copa del Món (1999). També guanyà la medalla de plata en la Lliga Mundial (2002).
Fou distingit per l’associació mundial de tècnics de waterpolo com a millor entrenador (1996, 1998), i rebé la reial orde del Mèrit Esportiu (2001), l’ensenya olímpica del Comitè Olímpic Espanyol (2004), la medalla de serveis distingits de bronze (1969) i d’or (1970) de la federació espanyola, la medalla extraordinària al mèrit esportiu (1970, 1971), la placa d’honor (1978, 1998) i la medalla al mèrit esportiu de la federació catalana (1994).