Joan Josep d’Àustria

(Madrid, 1629 — Madrid, 17 de setembre de 1679)

Joan Josep d’Àustria

© Fototeca.cat

Polític i militar castellà.

Fill natural de Felip IV de Castella i de l’actriu María Calderón, dita La Calderona . L’any 1642 fou reconegut pel seu pare, i cinc anys després rebia el comandament suprem de l’esquadra reial. Després de contribuir a la pacificació de la revolta de Masaniello a Nàpols (1647), exercí el càrrec de virrei de Sicília (1648-51). Entre el 1651 i el 1652, juntament amb el marquès de Mortarra, dirigí el setge de Barcelona, on tingué cura sobretot del bloqueig marítim de la ciutat. Com a plenipotenciari del rei, presidí les negociacions de rendició de la ciutat, i el 13 d’octubre entrà a Barcelona. Fou nomenat lloctinent de Catalunya (1653-56), i durant el seu govern hagué de convocar diverses vegades el sometent per fer front a les campanyes franceses contra el Principat (1653, 1654, 1655) i combatre els miquelets, que lluitaven a favor dels francesos, així com per resoldre la qüestió dels allotjaments. Simultàniament, inicià una política d’atracció envers els catalans i sobretot envers la burgesia litoral. Fou governador de Flandes (1656-59); sofrí la derrota de les Dunes prop de Dunkerque (1658) i exercí sense èxit el comandament de l’exèrcit de Portugal (1661-64). Durant la regència de Marianna d’Àustria, capitanejà l’oposició contra el primer ministre Nithard i, amb l’ajut de la perifèria peninsular, aconseguí la destitució del jesuïta alemany amb un cop d’estat des de Catalunya; no aconseguí, però, d’ocupar-ne el lloc, i fou nomenat vicari general dels regnes de la corona catalanoaragonesa. Amb la caiguda de Fernando de Valenzuela ocupà el càrrec de primer ministre (1676-79), i durant el seu govern fou signada la pau de Nimega (1678), amb la qual Catalunya recuperava Puigcerdà.