Estudià química i farmàcia a la Universitat de Barcelona (1969), on es doctorà en bioquímica (1973). Especialitzat en bioquímica clínica, feu un postdoctorat a la Universitat de Virgínia (1974-75). Després s’incorporà com a professor associat de bioquímica a la facultat de farmàcia de la Universitat de Barcelona (1975-83), fou professor titular de la facultat de veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona (1983-85) i catedràtic de bioquímica i biologia molecular a la mateixa universitat (1986-90). A partir del 1990 ocupà la càtedra de la mateixa disciplina de la Universitat de Barcelona. Després d’una estada al departament de bioquímica i biofísica de la Universitat de Califòrnia a San Francisco (1993-95), fou cap del departament de bioquímica i biologia molecular de la Universitat de Barcelona (1995-2001), director general del Parc Científic de Barcelona (2001-02) i director de l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona (2001-18).
La seva àrea d’investigació se centrà en el metabolisme del glicogen, amb especial èmfasi en l’estudi de les seves alteracions i la seva relació amb la diabetis i amb patologies neurodegeneratives. També estudià el desenvolupament de nous agents antidiabètics, particularment a partir de l’acció del wolframat de sodi.
Fou membre de la Comissió Assessora de Ciència i Tecnologia, membre honorífic de la Societat Espanyola de Bioquímica i Biologia Molecular, membre numerari de la Reial Acadèmia de Farmàcia i president de la Unió Internacional de Bioquímica i Biologia Molecular (IUBMB) (2015-18), entre altres càrrecs.
Rebé nombrosos premis i reconeixements, com ara el premi Novo Nordisk de la Societat Espanyola de la Diabetis (1996), la medalla de la Societat Francesa de Bioquímica i Biologia Molecular (1998), el premi Ciutat de Barcelona a la recerca científica (1998), la medalla Narcís Monturiol al mèrit científic (1998), el diploma d’honor de la Federació Europea de Societats de Bioquímica (2007) i la Creu de Sant Jordi (2014).