Es doctorà en dret, civil i canònic, i en teologia a València. Fou prefecte i professor del seminari a València i fiscal del tribunal eclesiàstic de l’arxidiòcesi, regida pel cardenal Sancha. Acompanyà aquest quan passà a Toledo, on fou nomenat vicari general i bisbe auxiliar el 1899. Al bisbat d’Urgell es remarcà per les seves fundacions d’obres de caràcter social per als obrers; al bisbat de Barcelona promogué la reconstrucció dels temples destruïts durant la Setmana Tràgica, fomentà obres d’assistència social i patrocinà el tercer Congrés Nacional de Música Sacra (1912) i el primer Congrés d’Art Sacre Català. Fou enterrat a l’església del Carme, que ell reedificà.
Joan Josep Laguarda i Fenollera
© Fototeca.cat
Bisbe d’Urgell (1902-07), de Jaén (1907-09) i de Barcelona (1909-13).