Vida
Estudià física i filosofia i lletres, carreres que abandonà per tal de participar en la fundació del Grec o l’autogestió del Saló Diana, plataforma de teatre i espectacles alternatius. Després estudià interpretació a l’Institut del Teatre.
Debutà com a professional a vinti-i-un anys a la companyia de Lluís Pasqual (Càntir amunt, 1976). Entre les nombroses obres en les quals ha intervingut cal destacar Titus Andronicus (1979-80, F. Puigserver); Peer Gynt (1982), d’Ibsen; La tempestat (1984), de W. Shakespeare; La tempestat (1985, N. Espert) Per un sí o per un no (1987), de Nathalie Sarraute, amb la qual obtingué els premis Critica Serra d’Or i el Nacional d’interpretació; Lorenzaccio (1988), d’Alfred de Musset; Vador-Dalí (1989), de Josep Maria Muñoz Pujol, en la qual interpretava Dalí i on era també productor; Trucades a mitjanit (1991), d’Eric Bogosian; Las amistades peligrosas (1993, P. Miró), de Christopher Hampton, i El crítico (2014), de Juan Mayorga. Ha dirigit diverses obres de teatre, entre les quals cal esmentar El somni d’una nit d’estiu, de William Shakespeare, i el recital de poesia catalana La Fira encesa; a més de diverses òperes (La cambiale di matrimonio, de Rossini, Il trovatore, de Verdi). També ha dirigit òperes i ha fet doblatge.
En el cinema fundà Producciones Zeta amb Francesc Bellmunt, cineasta que li proposà d’escriure el guió juntament amb ell i interpretar L’orgia (1978), funcions que exercí també a Salut i força al canut (1979) i ja només com a guionista en tres projectes més. Aquell mateix any començà a aparèixer en programes televisius de Sergi Schaaff, i a Goya y su tiempo (1983-84, José Ramón Larraz) o la popular Miguel Servet. La ceniza y la sangre (1987-88, José María Forqué). També encarnà papers secundaris a la pantalla gran, a més de projectes experimentals com ara Més enllà de la passió (1986, Jesús Garay), premi a la millor interpretació en el Festival de Sitges; o amb directors novells, com és el cas de Barrios altos (1987, José Luis García Berlanga).
L’èxit li arribà amb comèdies com ara l’òpera prima de Manuel Gómez Pereira, Salsa rosa (1991); Cómo ser mujer y no morir en el intento (1991, Ana Belén); Rosa Rosae (1992, Fernando Colomo); Els de davant (1992, J. Garay), premi de Cinematografia de la Generalitat 1993 al millor actor; Una chica entre un millón (1993, Álvaro Sáenz de Heredia); Mi hermano del alma (1993, Mariano Barroso), premi Sant Jordi de Cinematografia 1995 al millor actor en un film espanyol; Todos los hombres sois iguales (1993) i el gran èxit El amor perjudica seriamente la salud (1996), tots dos de Gómez Pereira. Personatge simpàtic i desimbolt, ha demostrat també que és un intèrpret d’amplis registres amb cintes com ara El diari de Lady M (Le Journal de Lady M, 1992, Alain Tanner), fent parella amb la també guionista Myriam Mézières; Les Disparues de Sierra Madre (1996, Joyce Buñuel), rodat a Mèxic; El dedo en la llaga (1996, Alberto Lecchi), i Al límite (1997, Eduardo Campoy).
Les telesèries que li han donat més popularitat han estat Villarriba, Villabajo (1994, J. L. García Berlanga), per la qual rebé el Fotogramas de plata i el premi de la Unió d’Actors com a millor actor de televisió i el premi Luis Buñuel com a consagració cinematogràfica de l’any; i Carvalho (1998-99, 6 directors), on encarna el singular inspector creat per Manuel Vázquez Montalbán, paper que ha tornat a recrear en el telefilm La rosa d’Alejandria (2003, Rafael Moleón) i Un chupete para ella (2000-01, Julio Sánchez Valdés), Fotogramas de plata 2001 per la seva interpretació.
El març del 2015 anuncià la suspensió temporal de la seva carrera com a actor per a concórrer a les eleccions municipals del maig en la llista d’Esquerra Republicana de Catalunya per Barcelona-Acord Municipal, en les quals obtingué l’acta de regidor. L’abril del 2016 s’incorporà a la Diputació de Barcelona com a membre de la Junta de Govern, diputat delegat de Cultura i vocal de la Comissió de Cultura, Educació i Esports. Continuà com a regidor no adscrit desvinculat d’ERC a partir del juny del 2018, i fou substituït en el càrrec a la Diputació. El 29 de juny del 2019 deixà definitivament la política.
Altres films
1983 Últimas tardes con Teresa, G. Herralde.
1986 Mi general, J. de Armiñán
1991 Ho sap el ministre?, J.M. Forn.
1992 Mal d’amors, C. Balagué; Un paraguas para tres, F. Vega
1995 Amores que matan, J.M. Chumilla Carbajosa; Gran Slalom, J. Chávarri.
1996 No es pot tenir tot, J. Garay.
1997 Corazón loco, A. del Real; No se puede tener todo, J. Garay; Suerte, V. Aranda.
1998 Novios, J. Oristrell; La mirada de otro, V. Aranda.
2001 Amnesia, G. Salvatores.
2002 Bala perdida, P. Martínez; Besos de gato, R. Alcázar.
2003 Trileros, A. del Real; Inconscients, J. Oristrell (premi Barcelona al millor actor 2005).
2008 La conjura de El Escorial, A. del Real.
2012 La venta del Paraíso, E. Ruiz Barrachina.
Bibliografia
- España, R. de (2000): "Juanjo Puigcorbé", El País semanal, 24.12.2000, p. 12-20.
- Oristrell, J. (2001): 5 horas con Juanjo. Festival de Cinema d’Osca 2001.
- Tubau, I. (1991): "Juanjo Puigcorbé", Vides privades. Barcelona, Laertes, SA, de Ediciones, p, 33-40.