S'oposà al nomenament anticonstitucional del primer lloctinent de Felip V (1702) i es negà a obeir les ordres del rei d’introduir esmenes a les còpies arxivades a Barcelona del testament de Carles II, fet pel qual fou inhabilitat per a exercir càrrecs públics. Fou nomenat cavaller (1706) pel rei arxiduc Carles III. Defensà Mataró davant els filipistes. Enviat a Viena amb lletres per al rei arxiduc, retornà a la ciutat assetjada (maig del 1714), on fou tinent coronel del regiment d’infanteria de Sant Narcís. Ferit i detingut en caure Barcelona, restà empresonat fins el 1725.