Prevere el 1958, obtingué la secularització el 1973. Fou catedràtic de litúrgia a la Universitat Pontifícia de Salamanca i a la facultat de teologia de Barcelona. Col·laborà en la reforma postconciliar del ritual d’exèquies. Participà activament en la fundació del Centre de Pastoral Litúrgica, de Barcelona , de l’Instituto de Liturgia Pastoral, de Medellín (Colòmbia) i dels instituts de teologia i de litúrgia, de Barcelona. Crític de literatura religiosa de “Serra d’Or”, responsable de la pàgina de religió del diari “Avui”, membre dels consells de redacció de “Phase” i de “Concilium” (secció de litúrgia), és autor de nombrosos articles i d’obres com Itinerari litúrgic (1968), La inútil liturgia (1972), El entierro cristiano (1972), L’home obert a la fe (1981), Pedir es comprometerse (1982), Què és un sagrament (1984). Posteriorment ha traduït per primera vegada al català Les cinc plagues de la santa Església, d’Antonio Rosmini (1990) i ha publicat L’Evangeli (re)humanitzador (1992), premi Joan Maragall 1991.