Joan Llorenç

(València?, ? — València, 1521)

Ideòleg i promotor de la Germania a València.

Paraire d’ofici. Instruït (sabia de llegir i d’escriure) i bon orador, propugnà, ja de gran, la presa de consciència de la força social del poble (dels artistes, és a dir, notaris, mercaders, apotecaris i cirurgians, i dels menestrals) com a estament —la futura burgesia— i com a element polític, capaç i amb drets de participar com a tal en el govern municipal al costat de les classes privilegiades, que fins aleshores, al Regne de València, l’havien monopolitzat. Inspirat, sembla, en el Dotzè del cristià, d’Eiximenis, pretenia d’implantar a València un règim d’autonomia similar al d’algunes repúbliques italianes, com Gènova o Venècia. Dirigí el moviment revolucionari fins a obtenir-ne el reconeixement oficial —ell mateix participà en l’ambaixada prop del rei el 1519— i fins a donar-li una estructura sòlida amb el nomenament de la Junta dels Tretze, però es mantingué sempre al marge de tot càrrec. Durant la radicalització de la Germania, a les portes de la lluita armada, intentà, en va, la via de reconciliació davant del lloctinent general refugiat a Dénia (juny del 1521). Iniciada ja la guerra entre els agermanats i les tropes del lloctinent, morí, segons els cronistes, d’angoixa, en veure la impossibilitat de controlar el moviment. Considerat com el revolucionari pur, teòric entusiasta de la llibertat i de la justícia, ha estat tractat com un veritable símbol pel dramaturg romàntic Antonio García Gutiérrez (Juan Lorenzo, 1865).