Ingressà a l’orde franciscà el 1751. El 1762 anà a Terra Santa, on tingué cura espiritual de diverses comunitats catòliques durant divuit anys. Viatjà molt sovint a Damasc, on estudià àrab i grec. Fruit d’aquesta estada fou la Relació de la peregrinació a Jerusalem (1781), que és una descripció d’aquelles terres i de la vida i els costums dels seus habitants. Escriví també una Gramática arábiga, amb un vocabulari àrab-castellà (1764), i una versió catalana dels Ejercicios espirituales de María de Jesús de Ágreda. Totes aquestes obres van quedar inèdites.
Bibliografia
- Homs i Guzmán, A. (ed.) (2002): “La Relació de la peregrinació a Jerusalem del franciscà Joan López (1762-1781)”. Analecta Sacra Tarraconensia, 75, p. 171-339.